Nissaga de Poder

Nissaga de poder

La gran veu del Jordi Dauder que diu "Nissaga de Poder" guauu, la Samper, vull dir la Montserrat,  al llit del hospital,  Raimon que plora... La meva primera novel.la de la tele catalana, amb els Montsolís  vaig començar a parla català. Els meus amics i jo paràvem el món quan començava, que ens hem saltat classes i no se quantes bogeries fèiem per mirar la sèrie, fins i tot el meu pare es va a enamorar de l’Eulàlia. No he tornat a veure cap colobrot sencer mai més. Quins records... érem joves.

I ara ens volen retallar la tele, tinc una amiga que hi treballa, és entusiasta i optimista, té l'esperança que no deixin fora a un munt de persones i que se salvi la tele que a molts ens va ensenyar a parlar català.

La tele, aquesta caixa tonta que de vegades ens fa companyia i que tothom menysprea. Per a molts dels que hem nascut i crescut en l'era analògica la tele va ser una mainadera boja i creixent, va ser la distracció en els dies en què no podíem anar al bar a jugar al pinball, bé, sí, alguns també llegíem llibres, però la tele! A veure qui canta en castellà el gran tema de Dragonball? I quan ens acostumem a veure una sèrie en català, quant ens costa la versió castellana? M'agrada fer broma amb aquestes coses, però el patrimoni cultural és una cosa seriosa i no només és seriós el Pantocràtor de Taüll. Són les petites coses les que ajuden els nouvinguts a participar d'una cultura que en el seu moment ens dona la benvinguda.

Ara el Mateu s'està morint, l’Eulàlia fuig, la parelleta catalana andalusa compra el bar del Xato. Últims capítols de la sèrie. Seran els últims capítols per a la nostra tele? Jo crec com la meva amiga, la que treballa a TV3, que la salvarem. Som més forts que ells.

El Marius es va a la presó, ha robat un munt de pasta i s'ha carregat un desgraciat. I ara el Mateu ressuscita. Ressuscitarem nosaltres també, però cal comptar amb tots, no deixem que una part de la gent quedi fora, tots formem part d'aquesta comunitat i no cal que ens convencin sent paternalistes i parlant-nos en castellà, per a molts el castellà és llengua mare, no la perdrem, la parlem a casa, amb amics castellans; a vegades fem barreja, però respectem totes dues. La llengua és un patrimoni que uneix, i hem de salvar la riquesa del bilingüisme que ens dóna haver arribat a una nació que té la sort de parlar una llengua pròpia.

Els nostres fills, les nostres segones generacions, són tots fills del Super3, encara que Disney Channel ens envaeixi, les nostres segones generacions tenen claríssima la particularitat de la cultura catalana i no la confronten contínuament amb la d'origen familiar, simplement viuen les dues.

Apa! la Samper, la Montserrat dic,  se salva però queda impedida per sempre ... No aquest no serà el final de la novel·la.  Desprès va vindre el Cor de la ciutat us recordeu del Huari? Va a ser el primer personatge àrab que parlava català... però aquesta sèrie l’he vista tota, ja no tenia temps per a veure la tele...